El col·lectiu de conductors/es ha estat retrasant tot el que ha sigut possible la seva vaga per no agravar la situació de caos als trens de rodalies creada per les obres de l’AVE. Desgraciadament, després de mesos de peticions i cartes a la Direcció de TMB i al propi Ajuntament de Barcelona, el col·lectiu de conductors no ha rebut cap resposta.
D’aquesta manera, la irresponsabilitat i la intrasigència dels caps empresarials i polítics no ha deixat cap altra possibilitat als treballadors que la mobilització. Així doncs, el proper dimecres 21 de novembre, els conductors/es d’autobusos de TMB realitzaran una aturada de 11 del matí a 4 de la tarda per mostrar els seu descontent per la manca de descansos i per reclamar dos dies de descans setmanals.
Durant l’aturada els conductors/es s’aplegaran a la Plaça Universitat a partir de les 13h per realitzar una assamblea, per més tard marxar en manifestació cap a Plaça Sant Jaume.
Sembla que l’Ajuntament i TMB no han aprés rés de la crisi de Rodalies, esperant amb un silenci absolut a que la situació de manca de descansos a autobusos de TMB acabés explotant i perjudicant a l’usuari del transport públic. Els hi demanem que rectifiquin.
Volem recordar que el col·lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d’antelació. El col·lectiu de conductors/es realitza només 5 dies de descans al mes.
El conductors i conductores d’Autobusos de TMB treballen a l’any: 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a l’any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l’any.
Aquesta situació de manca de descans està provocant:
1. Una concil·liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus.
Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l’augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.
2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d’agressions que patim com a col·lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d’alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 28 fins al dia d’avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).
3. L alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l’Informe de Salut de l’any 2002-2004, les enfermetats psicològiques eren la segona causa de baixes a l’empresa, després de les muscoesqueletiques. A dia d’avui encara no tenim dades de l’Informe del 2004-2006.
No hay comentarios:
Publicar un comentario