miércoles, 30 de abril de 2008

1r de Maig: Festa de celebració i agraïment dels conductors/es de TMB


FESTA DE CELEBRACIÓ I AGRAÏMENT DELS CONDUCTORS I CONDUCTORES DE TMB A TOTA LA BONA GENT DE BARCELONA
De 20h a 21h: Pase de documentals i videos realitzats per gent solidària sobre tot el conflicte
De 21h a 23h: Concert de Vapor Nou Jazz Orquesta de Rubí
Hi haurà exposició sobre tot el material publicat durant aquests mesos i, per suposat, una bona barra on pendre uns merescuts glops

martes, 29 de abril de 2008

Nueva chapa: ¡Ojo al Convenio!


Xerrada de suport als conductors/es a Les Corts

Primera reunión del Comité de convenio: Lunes 5 de mayo

Se convoca una primera reunión del Comité de convenio el próximo lunes 5 de mayo a las 17h en el comedor de la cochera de Horta.
Animamos a todos los trabajadores y trabajadoras de todos los colectivos que vengan a esta reunión para ir unificando criterios y demandas que plasmar en una Plataforma de Convenio del Comité de convenio.

Valoració d’Endavant Barcelonès de la lluita pels dos dies a TMB

En el darrers mesos la ciutat de Barcelona ha viscut un episodi de lluita de classes que creiem ha estat històric. Ens referim a la lluita dels i les conductores d’autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Ja a finals de 2007, els i les conductores de TMB, avisaven de les dramàtiques condicions laborals en les que es trobaven, unes condicions laborals que els impossibilitava conciliar vida social amb vida laboral, obligant-los a llarguíssimes jornades de treball, i limitava el descans setmanal a poc més d’un dia. Una situació que dista molt del que una empresa publica ha de dispensar als treballadors, per respectar els drets dels seus veïns i treballadors i per tal de crear l’exemple entre l’empresa privada.
Degut a la negativa per part de l’empresa municipal del transport a l’aplicació dels dos dies de descans setmanal, l’assemblea de treballadors, va convocar un seguit de jornades de vaga durant les festes de Nadal, com a eina de pressió. A tals jornades de mobilització, l’empresa va respondre amb oïdes sordes i criminalització, negant la legitimitat dels convocants, titllant-los de minoritaris i acusant-los de voler radicalitzar el conflicte en previsió a les futures eleccions sindicals. I és que els delegats de les grans centrals sindicals, no han dubtat en fer costat a l’empresa, i fomentar l’esquirolada entre els i les conductores. Negant el conflicte social, i deixant la solució a tot problema al comitè d’empresa. Davant d’aquesta postura mesella, els sindicats CGT i Actub, han optat per canalitzar la resposta dins el marc de l’assemblea i del comitè de descansos, que ha gestionat el conflicte davant l’empresa i la mediació institucional.
Ha estat, doncs una demostració d’unitat d’acció dels i les treballadores, prescindint de sigles sindicals, afrontant la situació en pro dels drets col·lectius, i no d’unes determinades posicions sindicals. Això ha possibilitat que els mateixos afiliats a les centrals sindicals (CCOO i UGT) hagin desobeït les crides a l’esquirolada, i hagin donat suport al manament de l’assemblea. Només així s’entén que malgrat els elevats serveis mínims decretats es puguin comptar amb els dits d’una mà els conductors que han trencat la vaga.
Ja durant aquest any 2008, i només sota l’amenaça de vaga indefinida i la llarga campanya de sabotatges, l’ajuntament ha presentat una proposta que ha possibilitat l’acord, i que caldrà materialitzar en els propers dies mitjançant un nou conveni, on entre d’altres coses, s’ha aconseguit els 2 dies de descans setmanal i la contractació de més de 175 nous treballadors. Han estat molts els mitjans de comunicació que s’han apressat a dir que “finalment, els vaguistes han desconvocat les aturades”, mentre que la nostra lectura ha de ser més constructiva i entendre que no ha estat el comitè de descansos ni l’assemblea la causant del conflicte, i que només la lluita d’aquets ha fet que l’empresa desconvoques la seva posició despòtica vers els treballadors.
No només per aquest motiu creiem que hagi estat històrica la vaga a TMB, sinó pel fet que esdevindrà exemple a tenir en compte en futures experiències. Doncs, d’una banda , la demanda dels i les treballadores no és la que per desgràcia ens te acostumats. Venim d’uns anys en els quals la majoria de conflictes laborals estan vinculats a la xacra de les deslocalitzacions, i per tant, massa vegades, la lluita esdevé només una mesura defensiva de pressió per tal d’aconseguir millors indemnitzacions alhora de pactar el tancament d’empreses, i contribuir a la pèrdua de teixit industrial del país.
Aquesta no ha estat la lluita de TMB, doncs, el sector del transport públic, no és pot deslocalitzar. La lluita de TMB, era ofensiva, per millorar les condicions de treball, i sobretot per poder conciliar vida social i laboral, és a dir, una lluita per la dignitat dels i les treballadores a TMB.Un altre motiu per el qual ha estat històrica la lluita pels dos dies (que és com popularment ha estat anomenada), és el fort vincle que ha creat entre els treballadors de TMB i els veïnat de Barcelona. És segurament, la primera lluita laboral (exceptuant les vagues generals) que rep la solidaritat tant directament des dels veïns i veïnes, des de la dècada dels ’70. Ni la lluita dels bombers de l’era Pujol, ni els acomiadaments a SEAT dels darrers anys, han aconseguit tantes sinèrgies entre treballadors en lluita i veïns. Segurament, algun dels motius pel qual aquesta bona sintonia existeix, és degut a la implicació de part dels treballadors de CGT dins de TMB en la defensa del centre social autogestionat Can Vies, -propietat de TMB, i en perill de desallotjament-, però també el fet que cada cop més, la gent rebutgi les grans centrals sindicals (CCOO i UGT) alhora de solucionar els seus conflictes laborals. En certa manera part de les conclusions que a la darreria del 2004, va arribar la xarxa contra els tancaments d’empreses i la precarietat, -en unes jornades a les Cotxeres- on s’apuntava la importància de la vinculació de les xarxes socials amb les lluites obreres.
Només així podem entendre que gran part de la xarxa social dels barris s’hagi organitzat per arribar allà on els propis treballadors no han pogut. Creant l’entitat “usuàries pels 2 dies”, assumint que com a persones que vivim a la ciutat de Barcelona, no podem restar aspectants davant d’un conflicte laboral, i prendre part activa en defensa dels 2 dies de descans, tant per la reivindicació en si, com per les seves conseqüències directes –millorar la seguretat dels passatgers dels autobusos, i la creació de més llocs de treball-, és en aquest sentit que valorem molt positivament, tant la voluntat dels convocants a les vagues a vincular la lluita obrera amb les xarxes socials existents, com la resposta que aquetes han donat a la seva petició. No creiem en la espontaneïtat de les masses organitzades, si bé en alguns moments, certs episodis de lluita venen desencadenats per espontaneïtat, és cert que la lluita organitzada tant des dels sindicats CGT, i Actub i la pròpia assemblea de treballadors dins l’empresa, com la xarxa de col·lectius, organitzacions, sindicats i entitats veïnals, ha estat clau, per l’agilitat de les mobilitzacions i la cohesió discursiva i d’acció. Cal doncs continuar organitzant des de les classes populars estructures de resistència que facin possible la subversió, encoratgin i recolzin, quan faci falta, els conflictes laborals, urbanístics i socials de la ciutat.
Un altre punt a tenir en compte, és el recolzament econòmic de la lluita, ja que aquesta vaga –com totes les vagues-, són una sangria econòmica cap als companys en lluita, i en els temps actuals d’hipoteca i sous “mileuristes“, afrontar certes formes de lluita esdevé cada cop més difícil. És per això que valorem molt positivament la resposta econòmica que ha possibilitat recaptar fons per fer front als companys expedientats i sancionats, ja sigui recollint diners entre els propis treballadors, com la solidaritat de molts veïns de Barcelona que han donat un dia del seu sou a la caixa de resistència –tal com havia demanat el comitè de descansos-. Aquesta experiència ens ha de recordar, que al llarg de la història, els treballadors de cada empresa i sindicats eren capaços de generar caixes de resistència de forma permanent, per tal d’afrontar aquests episodis de lluita, sense esperar que el conflicte “explotes”. Una dinàmica a recuperar al segle XXI, per tal de poder afrontar futurs conflictes defensius –deslocalitzacions, acomiadaments, ERE´s, etc..-, com ofensius –millores laborals, augments salarials, dignitat dels treballadors i treballadores, etc...-I dins la pròpia campanya, un últim punt a valorar. I és que en la societat de la sobreinformació, en la que editorials de rotatives i programes matinals han bombardejat massivament als veïns de Barcelona amb dades confuses i declaracions de l’ajuntament. Els treballadors de TMB i la plataforma d’ususaries pels 2 dies, ha fet una tasca excel·lent, combinant la fulla informativa dins de les cotxeres d’autobusos, amb 2 pagines web (una de conductors i una altre d’usuàries), amb l’edició de material audiovisual, i 3 diaris gratuïts amb una tirada de més de 50.000 exemplars cadascun, l’edició de les targetes T-2 dies i les samarretes solidàries, i desenes de punts informatius. Una lliçó de comunicació.
Per cloure aquesta valoració, i en clau interna de moviment polític de l’esquerra independentista, valorem molt positivament l’experiència de poder altre cop, treballar colze a colze per contribuir a la millora de les condicions de la classe treballadora en la seva lluita desigual contra el capitalisme i les institucions que el recolzen, i demostrant, que davant del discurs fàcil, de la política de debò des de les institucions també hi ha una lluita de debò al carrer, i que com a moviment, cal que l’esquerra independentista tinguem clar que hem de ser presents en cada situació on els nostres esforços humans, econòmics i polítics puguin contribuir a teixir unitat popular. Perquè només així podrem esdevenir agents polítics de referència per part de la societat catalana, en la lluita contra els interessos dels estats i el capital, en la lluita per la independència i el socialisme.
Endavant (OSAN) - Barcelonès

Xerrada a Cerdanyola i Berga en suport dels conductors/es de TMB


lunes, 28 de abril de 2008

Xerrada a Cardedeu en suport dels conductors/es de TMB


Negociación de TMB por el compañero Mondragón en La Vanguardia

"Soy conductor de TMB, miembro del comité de descansos y uno de los representantes de los trabajadores en las negociaciones con la empresa. Quiero decirle que su periódico no lleva razón cuando nos tacha de radicales.Nuestro único pecado, que reconocemos con orgullo, es la firmeza en la defensa de los dos días de descanso semanal, una reivindicación tan justa como necesaria. ¿No tenemos acaso derecho a descansar y a conciliar la vida laboral y la familiar como los demás trabajadores? ¿No tienen los usuarios derecho a un transporte público seguro, cosa imposible si los conductores y conductoras no tenemos el descanso adecuado? Aquí el único radical ha sido la empresa, que se negó hasta el final a abrir la mano de la negociación. Y cuando tuvo que hacerlo, ¡ustedes la acusan de flagrante debilidad!
Uno de los aspectos que más ha molestado a su periódico es el sindicalismo que practicamos en TMB, que descalifican como "anarquista y radical". Quería decirle que sólo nos hemos limitado a recuperar la mejor tradición del movimiento obrero, la de la lucha y la democracia obrera. Aquella en la que manda la asamblea de trabajadores y donde no hay liberados ni rebajados que negocien por nosotros a nuestras espaldas. No hay otra manera, por lo demás, de mantenernos unidos. Algunos sindicalistas olvidaron esta lección para acabar convertidos en socios de la patronal. Con su pan se lo coman."


FAUSTINO MONDRAGÓN / Conductor de TMB y miembro del comité de descansos

Xerrada de suport als conductors/es de TMB a l'Ateneu Popular X de Vilafranca


sábado, 26 de abril de 2008

Confirmat! La festa de celebració i agraïment continuarà després de les 11 de la nit al CSA Can Vies

FESTA DE CELEBRACIÓ I AGRAÏMENT DELS CONDUCTORS I CONDUCTORES DE TMB A TOTA LA BONA GENT DE BARCELONA
De 20h a 21h: Pase de documentals i videos realitzats per gent solidària sobre tot el conflicte
De 21h a 23h: Concert de Vapor Nou Jazz Orquesta de Rubí
Hi haurà exposició sobre tot el material publicat durant aquests mesos i, per suposat, una bona barra on pendre uns merescuts glops

i després de les 23h... la Festa continua al CSA CAN VIES: Carrer Jocs Florals n. 40-42
Vila de Sants, BarcelonaL1 mercat nou - L5/L1 plç Sants[mapa]

viernes, 25 de abril de 2008

NUESTRA MÁS SINCERA ENHORABUENA, CONDUCTORES DE TB, SINDICATO ACTUB Y SECCIÓN SINDICAL DE CGT EN TB

Como siempre, ahora que lo habéis conseguido saldrán las voces que antes os ponían a parir y os llamaban de todo por pedirlo, diciendo cosas como: “para eso no hacían falta tantas movilizaciones y que los usuarios tuviesen que padecer tantos paros”, “esto ya lo daba la Empresa en el convenio pasado”, “sólo ha costado 4’3 millones de euros”, etc., etc. Bocazas, que son unos bocazas.
Si reducir los días de trabajo anuales en más de 20; si conseguir que de los 98 días de fiesta al año (2 DIAS, 2 DIAS) disfrutadas en 2 días a la semana, 61 sean en sábado o domingo; si conseguir que la jornada de los otros 5 días (los de trabajo) sólo aumente 25’ (2h 5’) para obtener 1 día más de fiesta, lo que significa una considerable rebaja en la jornada anual y sin merma del salario…
Si conseguir todo eso dicen que no es nada ¿Por qué no lo dio la Empresa, la Entitat Metropolitana del Transport o el Ayuntamiento, que para el caso todo es lo mismo? ¿Por qué no se firmó en el Convenio? ¿Lo concederán al resto de empresas del sector si tan barato es? ¿Nos lo darán a Metro porque costará mucho menos al tener ya los 2 días pero sin tantos sábados y domingos? Lo dicho, enhorabuena compañeros de TB, nos habéis vuelto a dar unalección de cómo se deben hacer las cosas si uno quiere conseguir avanzar en los logros sociales y económicos.

www.cgtmetro.org
e-mail: cgtmetrobcn@yahoo.es

jueves, 24 de abril de 2008

EL COMITÉ DE DESCANSOS DECIDE DISOLVERSE EL 1º DE MAYO Y CREAR EL COMITÉ DE CONVENIO

El pasado martes 22 de abril, se volvió a reunir el Comité de descansos en el comedor de la cochera del Triangle. En esta reunión se decidieron varios aspectos que pasamos a informar:
Puesto que a partir del 6 de Mayo se abre la negociación del Convenio, que afecta a toda la plantilla de trabajadores y trabajadoras de TB, se decide disolver el 1º de Mayo el actual Comité de descansos (que era específicamente de conductores/as) y crear a partir de esa fecha el Comité de convenio (que será abierto a todos los colectivos de la casa).
Se convoca una primera reunión del Comité de convenio el próximo lunes 5 de mayo a las 17h en el comedor de la cochera de Horta. Animamos a todos los trabajadores y trabajadoras de todos los colectivos que vengan a esta reunión para ir unificando criterios y demandas que plasmar en una Plataforma de Convenio del Comité de convenio.
El Comité de convenio, al igual que el Comité de descansos, está abierto a todos los trabajadores y trabajadoras, sean delegados sindicales o no. Lo que allí se decida se tiene que asumir, respetar y, evidentemente, acatar y defender.
La caja de resistencia que se creó para los gastos de juicios y sanciones se mantendrá. Si se ganan los juicios, los compañeros que han recibido dinero de la caja de resistencia, devolverán ese dinero y pasará a formar parte de un fondo para próximas movidas futuras.
El próximo lunes 28 de abril a las 10h y a las 17h, los compañeros del Comité de descansos estarán en el comedor del Triangle para responder de cualquier duda que haya sobre el acuerdo votado por la mayoría de conductores/as en la Asamblea de Cotxeras de Sants.
El próximo martes 13 de mayo se celebrará el juicio contra los tres jóvenes solidarios con la lucha de los conductores/as. Debemos hacer un esfuerzo para estar allí presentes y darles una buena muestra de apoyo.
Se publica un nº3 del periódico gratuito DOS DIES! para informar del acuerdo y agradecer a la buena gente de Barcelona el apoyo mostrado durante estos meses. También se celebrará una fiesta de agradecimiento el 1º de Mayo a partir de las 20h en Cotxeras de Sants.
Puedes encontrar toda la información en www.comitedescansos.blogspot.com

Imagen del parte que deben entregar los esquiroles en la cochera para no recibir lo beneficios del acuerdo ratificado por la Asamblea por no haber apoyado a sus compañeros/as.

Xerrada en suport dels conductors/es de TMB a Girona

martes, 22 de abril de 2008

Surt el nº3 del diari gratuït DOS DIES!

DVD's de la lluita pels 2 dies demà a la venda a Sant Jordi

DVD creat per Suport Total a la venta per 5 euros
(2 euros de benefici per la caixa de resistència).
Pots trobar-lo a: l'Espai Obert, Ciutat invisible, CGT, La Torna, Terra d'escudella, Can Vies, Teteria Malea i la Barraqueta

Barcelona bus drivers' strike – a victory for working class democracy (Article en anglès sobre la lluita dels conductors/es de TMB)

By Jorge Martin
http://www.marxist.com/spain-barcelona-bus-drivers-strike.htm
After six months of struggle, 18 days of strike action and on the first day of their all out strike for a reduction in working hours, the bus drivers of Barcelona have achieved an important victory. And they won as a result of their united mobilisation, based on mass workers' assemblies taking all decisions, and coordinated through an elected committee.
The struggle of the Barcelona bus drivers started on November 21, 2007 with a 5-hour strike. The main demand of the workers was to have two days rest a week. Currently, the drivers work six days a week, with a total of 251 days a year, when most other workers work an average of 228 days a year. They further demanded that this extra day of rest a week should be introduced with no loss of pay and no increase in the working time during the rest of the week.
The origins of the struggle can be found in the signing of the previous collective bargaining agreement on the part of the main unions, UGT, CCOO and SIT, despite the fact that the drivers had rejected it in a ballot.
As the workers explained, having only one day of rest a week has had a serious impact on the family life of the workers, particularly in such a stressful job as driving a bus for more than seven hours a day in a big city like Barcelona. Furthermore, because of the way the rosters are organised, a driver could be away from home for more than 11 hours a day, having worked two shifts and started and finished work in four different points of the city.
Fed up with this situation and with no answer forthcoming from the union leaders of UGT, CCOO and SIT, the workers, with the support of the CGT and ACTUB, took up a clear demand, "Two days", and started to struggle for it by setting up a democratically elected "Committee for Two Days Rest."
The whole movement was conducted in the best traditions of workers' democracy and militancy. The meetings of the elected committee were regularly advertised and their proceedings were open for all drivers to observe. All decisions (on strike action, negotiations, etc) were decided democratically by the drivers in mass assemblies which took place on strike days to allow all to attend. Decisions were taken through a show of hands after all workers had been allowed to speak and express their views.
The struggle was faced with a vicious campaign of attacks on the part of the bourgeois media, the Barcelona local council (run by a coalition of the Socialist Party, the Catalan partner of United Left - ICV, and the Catalan Left Republican Party) and also the leaders of the main unions UGT and CCOO who played a strikebreaking role.
During the strike the workers refused to accept the "minimum services" dictated by the company, which were designed to make any strike completely ineffective, and implemented what they themselves considered to be "minimum services". As a result there were clashes between the Mossos d'Esquadra regional police, the workers and a small minority of scabs. During the strike 24 members of the committee were suspended from their jobs and pay by the company, and proceedings started against another 30 activists. It was clear that the company, the council, the trade union bureaucrats, the ruling class through their media, could not allow this struggle to win. It was not just the question of the concrete demand of the workers, two days rest a week, but the militant and democratic way in which the movement was organised.
The mass meetings through which the conflict was organised were a model of workers' democracy (see video). The leaders of the UGT and CCOO, who opposed to the strike, were always allowed to speak and they did so on a number of occasions. The members of the committee were always careful to distinguish between the leadership of these unions and the rank and file members who also participated in the movement in a massive way. The committee had no authority to sign any agreement with the company; any proposals had to be ratified by the assembly. These were meetings of the whole workforce of 1500 drivers. On one occasion, on February 12, the trade union meeting hall that had been booked proved to be too small for the size of the assembly and the workers went out onto the street, stopped the traffic and held the assembly out in the open.
The strikers also took care to appeal to public opinion directly, organising several demonstrations in solidarity with their demands, with turn-outs of between 5,000 and 10,000 people, issuing leaflets aimed at the bus passengers, appealing to the Federation of Neighbourhood Associations, the rank and file members of the Socialist Party, etc. The School Students' Union (Sindicato Estudiantes) played its part in organising solidarity by holding meetings in schools and universities, even though the Catalan regional government (run by the same left-wing coalition as the Barcelona municipal council) issued instructions to all high schools not to allow bus drivers to attend and address these meetings.
Finally, faced with no clear response from the company, the workers voted overwhelmingly to start an all out strike on April 15. It was only as a result of this threat, and on the first day of the strike, that the company was finally forced to make serious concessions.
The workers have won a written commitment that they will get two days rest with no loss of pay. This will be part of the next collective bargaining agreement which will be negotiated in May. With immediate effect they won a reduction of 25 minutes of work every day. This agreement will mean the reduction in the number overall annual working days from 251 to 225, and will force the company to hire 175 additional drivers. The mass workers' assembly on April 15 ratified this agreement, but still conditioned the end of the strike to the lifting of all suspensions and sanctions against the activists. When the company finally agreed to this, the strike ended.
The workers still held a massive victory demonstration, under the slogan "It was because of solidarity", to thank all their supporters. The assembly also made a point of thanking all those organisations that have shown them solidarity, including the Students' Union and the El Militante, the International Marxist Tendency in Spain. The manner in which the agreement will be implemented means that not all the demands of the drivers were achieved. But as the committee stated in the balance sheet of the movement that it published: "we have shown that when the workforce remains united and takes decisions in assemblies, despite all differences of opinion, the spirit of class solidarity and collective struggle reappears amongst us". And they add: "With our struggle and the way we have organised and taken decisions, we can say that we have dealt a severe blow to the corrupt trade union leaderships which have damaged us so much over the years in collective agreement after collective agreement".
This victorious movement shows that only through determined struggle can the workers advance and it also answers all those who say that the working class does not exist, or that it has been transformed beyond recognition, that militancy is a thing of the past. Struggle pays!

lunes, 21 de abril de 2008

Xerrada a Barcelona i Terrassa en suport dels conductors/es de TMB


LA LLUITA DE TMB: UNA VICTÒRIA DELS CONDUCTORS I UN TRIOMF DE TOTA LA CLASSE TREBALLADORA

Després de 18 dies de vaga, piquets, assemblees, manifestacions i accions solidàries, de 24 sancions d’ocupació i sou, l’apallissament de tres companys per la policia i sis detencions, els conductors/es de TMB han torçat finalment el braç de la patronal i han guanyat la primera gran batalla.

Han aconseguit que la negociació del conveni s’iniciï amb el 50% de la reivindicació ja guanyada, en obtenir la reducció de 25 minuts diaris sense tocar els salaris. El pacte fixa també que el proper conveni establirà els dos dies de descans setmanal reclamats i que ho farà mantenint, com a mínim, els actuals 61 dies de festa en cap de setmana. Els 30 expedients pendents de comunicació o resolució (que incloïen cinc acomiadaments) han estat retirats i els 24 que s’estaven complint han quedat sense efecte. Els sis procediments penals promoguts pels Mossos d’Esquadra de Saura i la Guàrdia Urbana segueixen endavant.

Els treballadors/es han acabat aquest primer assalt amb moral de victòria pel triomf aconseguit i amb tota la força per prosseguir la lluita, ara en el marc de la negociació del conveni. La burgesia catalana, indignada, ha protestat a través de l‘editorial de La Vanguardia, denunciant la “flagrant debilitat empresarial i política”.

Els treballadors/es de TMB han fet retrocedir un bloc aparentment totpoderós

Els treballadors/es s’han enfrontat i han fet retrocedir un bloc aparentment totpoderós, format per la patronal de TMB, l’Ajuntament d’Hereu, el Tripartit de Montilla i la burocràcia sindical desclassada, dòcil i acomodada d’UGT i CCOO. Uns i altres han quedat en evidència.

Els primers han demostrat que només se’n recorden dels treballadors per demanar-los un vot que després utilitzen per fer carrera i governar contra ells. Els segons, amb els secretaris d’UGT i CCOO al capdavant, han actuat des del principi com esquirols al servei de l’empresa, posant en evidència la degeneració sense marxa enrera del seu sindicalisme entreguista. Han apostat des del principi per la derrota dels treballadors i han utilitzat les seves seccions sindicals a TMB per aconseguir-ho. En les dues primeres assemblees es van oposar obertament a la mobilització i després, marginats i desacreditats, han desaparegut de l’escena per continuar intentant boicotejar la lluita pel darrera, mentre acceptaven una rera l’altra totes les propostes de l’empresa. No és estrany que la resposta dels treballadors hagi estat el trencament de carnets i desafiliacions massives.

Per primera vegada en molts anys tenim una victòria clara on recolzar-nos

El triomf dels conductors/es de TMB es un triomf molt important per tota la classe treballadora i per a l’esquerra sindical. I ho és perquè, per primera vegada en molts anys, tenim una victòria clara on recolzar-nos. Una victòria que ens serveix per dir a la burocràcia de CCOO i UGT que no volem el seu sindicalisme entreguista que ens porta a la derrota i que “volem lluitar com a TMB”.

Recuperant l’esperit, el contingut i els mètodes el sindicalisme de classe

La lluita dels conductors/es ha mostrat clarament quin és el camí per defensar els drets dels treballadors/es. En paraules del Comitè de Descansos: “Hem demostrat que es poden aconseguir millores laborals sense necessitat que intervinguin els vividors sindicals i hem demostrat que quan la plantilla està unida i pren els seus acords en assemblees, reapareix entre nosaltres, malgrat les diferències d’opinions que puguem tenir, la solidaritat de classe i la lluita col·lectiva”.

Efectivament, l’assemblea ha estat el principal òrgan dels treballadors en lluita, que els ha permès deliberar i prendre les decisions de manera col·lectiva, assegurant i enfortint la unitat. Al capdavant de l’assemblea ha estat el Comitè de Descansos, integrat per les organitzacions sindicals que volien lluitar pels dos dies (CGT i ACTUB) i obert en tot moment als treballadors que hi volguessin participar.

El Comitè de Descansos ha buscat conscientment el suport dels usuaris i de la ciutadania, vinculant la seva lluita a la defensa del transport públic. El periòdic “Dos dies!” ha estat distribuït dos cops amb una tirada de 60.000 exemplars i s’ha format la “Plataforma d’Usuaris pels dos dies”. També ha organitzat els piquets a les cotxeres i ha controlat els serveis mínims; ha denunciat amb fermesa els esquirols; ha organitzat les accions i manifestacions al carrer i davant les institucions i ha promogut la solidaritat activa del moviment obrer i els moviments socials, com els estudiants.

Els companys/es de TMB han estat l’exemple de la recuperació de l’esperit, els continguts i els mètodes de lluita del sindicalisme de classe, democràtic i combatiu. Han demostrat que aquest sindicalisme és possible i que permet derrotar l’enemic més fort.

La burocràcia de CCOO i UGT ha rebut un pal monumental

Els companys del Comitè de Descansos han subratllat que “amb la nostra lluita i amb la nostra manera d’organitzar-nos i de prendre decisions es pot dir que hem donat un cop molt fort a les corruptes cúpules sindicals que tant de mal ens han estat fent”.

Efectivament, la burocràcia de CCOO i UGT ha rebut un pal monumental. Aquesta és, precisament, la gran preocupació del capital, expressada per l’editorial de La Vanguardia, que diu que l’acord “ha deixat en posició molt dolenta els sindicats que, com CCOO i UGT, es van negar a seguir el joc a organitzacions de treballadors més bel·ligerants. Amb el pacte, TMB ha premiat a aquells que han mantingut unes posicions menys dialogants, la qual cosa és una invitació a què en pròximes ocasions hi hagi una escalada de reivindicacions, a qual més radical i irracional. (...) L’excés de debilitat pot ocasionar una reacció en cadena en altres empreses del sector”. Mes i mig abans aquest diari patronal ja insistia en la mateixa idea, advertint que una victòria dels conductors/es, més enllà de les repercussions a TMB, “sentaria un precedent per a altres sectors on el sindicalisme anarquista y radical pugna per obrir-se pas en oberta rivalitat amb CCOO i UGT”.

I si tot això és fonamental, encara ho és més quan hem entrat en una crisi econòmica de grans dimensions, que s’aguditzarà els propers mesos i on haurem d’enfrontar l’intent del capital de carregar-la sobre les nostres esquenes.

Una victòria que cal consolidar

L’acord aconseguit és un triomf evident, que prepara una victòria més gran. És segur, però, que l’empresa i els seus còmplices sindicals tractaran de recuperar, en la negociació del conveni, el terreny que han perdut al carrer i intentaran, com sigui, tornar a aixecar el cap. El Comitè de Descansos ja ha advertit que “ara toca estar alerta perquè els de sempre no es puguin recuperar o apareguin nous oportunistes. Cal estar alerta perquè ningú no ens pugui tornar a vendre”.

Es fàcil, doncs, que la lluita hagi de tornar al carrer. Cal continuar rodejant de solidaritat als companys/es de TMB, difonent l’experiència viscuda i analitzant els punts forts i fluixos. Cal convertir-la en un gran punt de suport a la lluita per la reconstrucció del sindicalisme de classe, per unificar l’esquerra sindical, abandonant sectarismes i visions estretes.

Felicitem els companys/es i felicitem-nos tots plegats per la victòria assolida.

Visca la lluita dels conductors i conductores de TMB de Barcelona!


correntroig@telefonica.net http://catalunya.corrienteroja.net

La Huelga de Autobuses: Un gran ejemplo por Constantino Enguídanos

TMB: així es fan les coses! Una victòria que n’apel.la d’altres (per Revolta Global)

Salut als companys i companyes de TMB!
Després de mesos de conflicte, malgrat les molèsties que una vaga de transports causa a la ciutadania, tot i els atacs de la premsa i la repressió sindical, l’administració no ha aconseguit ni desmobilitzar la plantilla de TMB, ni girar l’opinió pública contra el moviment. Avui, davant la unitat, la solidaritat i la determinació dels treballadors i treballadores – i davant l’amenaça d’una vaga indefinida -, la direcció ha cedit, acceptant els dos dies de descans setmanal i congelant tots els expedients sancionadors en curs. Tots i totes guanyem molt amb l’èxit d’una lluita que ha estat exemplar.
Hi guanya el conjunt de la classe treballadora – i en primer lloc el jovent precari -, per a qui s’atansen temps difícils, en què els capitalistes voldran fer-nos pagar la seva crisi econòmica i en què el nou govern del PSOE s’orienta cap al “centre” (val a dir, cap a polítiques més restrictives i neoliberals). Caldrà doncs defensar pam a pam drets i salaris. La victòria a TMB ens anima a preparar les lluites futures.
Guanya autoritat una esquerra sindical, que a través de resistències i lluites reivindicatives com les de FRAPE o TMB, està recuperant els mètodes d’acció i d’organització que anys enrere feren fort el moviment obrer – la democràcia de les assemblees decisòries, els piquets de vaga, la recerca de solidaritat més enllà dels límits de l’empresa, començant per la complicitat dels moviments socials... – enfront de la rutina, les negociacions “en fred” i sense control de la plantilla i els compromisos de les burocràcies de les centrals majoritàries.
Hi guanya, finalment, la ciutadania de Barcelona en general. Perquè es tracta de la defensa i la potenciació d’un servei públic i de qualitat indispensable. I això vol dir, en primer lloc, unes condicions de treball dignes per als seus assalariats i assalariades. Aquesta plantilla és el primer garant de la preservació dels transports com a tal servei públic, enfront dels processos de privatització a l’ordre del dia en el consistori barceloní.
Justament, enfront d’aquesta esquerra acomodatícia que gestiona la ciutat segons criteris cada cop més liberals, cal afirmar i recompondre una esquerra solidària, combativa i fidel, una esquerra anticapitalista a l’alçada dels nous temps.
Els moviments socials, les xarxes militants, els col·lectius sindicals i polítics que celebrem avui aquesta victòria ja tenim una cita per seguir aplegant noves forces: el “May Day”, la manifestació del 1er de Maig alternatiu que partirà d’aquesta mateixa Plaça Universitat. Sabent la feina que ens espera, ben bé podríem fer nostra la consigna que va encunyar aquell històric maig francès de 1968: “Només és un començament, continuem el combat!”.

domingo, 20 de abril de 2008

El 1er de Maig, a la Festa, contarem amb Vapor Nou Jazz Orkestra!


VAPOR NOU JAZZ ORKESTRA es una ORQUESTRA SEMIPROFESIONAL DE JAZZ amb musics de Rubí, Ripoll i Ourense.

La seva base és a RUBÍ (VALLÈS OCCIDENTAL) està ESPECIALITZADA EN JAZZ DEFENSIU.

Pertany a l'Associació Jazz d'Rubí, organització de caràcter assambleari que reuneix fins a 50 musics al seu voltant per repartir, en comú, bolos i feina de manera justa i equitativa, ja sigui jazz, funk, blues, infantils, etc...

Per al bolo de Sants anirem els fundadors de l'Associació, que som els membres de l'orquestra VAPOR NOU JAZZ ORKESTRA! 8 músics.
Festa a Cotxeras de Sants de celebració i agraïment dels conductors/es de TMB a tota la bona gent de Barcelona
-De 20h a 21h: Documentals i videos realitzats per gente solidària sobre tot el conflicte
-De 21h a 23h: Concert de Vapor Nou Jazz Orquesta de Rubí
Hi haurà exposició de tot el material publicat i usat durant aquests mesos i, per suposat, una bona barra on pendre uns merescuts glops.
Tothom és bevingut a la festa, menys directius, sindicalistes basura i esquirols!

La lluita dels conductors/es de TMB: Un exemple a seguir


A los conductores/as de TMB de Lluita Internacionalista

Con la convocatoria de huelga indefinida la patronal y el Ayuntamiento han empezado a ceder. Si los 25 minutos diarios son suficientes o no, esto debe ser valorado en la asamblea según la correlación de fuerzas que hay entre la hay entre vuestra huelga y la capacidad de resistir de la empresa. Pero lo que no se puede dejar para más adelante o como un tema de negociación individual son los expedientes y las sanciones que están sobre la mesa. Cualquier negociación futura quedará condicionada por este extremo y no se puede empezar la negociación de convenio -si así se decidiera aceptando la propuesta- con la espada de damocles de expedientes que en caso de reiteración podrían conducir directamente al despido de algún compañero.
La dirección de TMB no actúa como una pequeña patronal en la que los cálculos que hace en caso de huelga son: tanto tendría que pagar si acepto las reivindicaciones, tanto pierdo con la huelga. Lo fundamental de la dirección de TMB no es sólo su cuenta de resultados, sino su relación directa con el Ayuntamiento y, a fin de cuentas, con los partidos del Gobierno. Por eso su cuenta de resultados es esencialmente política. El pulso de la huelga se hace con el Gobierno municipal del PSC-IC/EuiA y el tripartito de Montilla (PSC-IC/EuiA-ERC).
Ellos han politizado el enfrentamiento, intentando empujar a la opinión ciudadana en vuestra contra, como antes hicieron con el profesorado que salió a la huelga contra la privatización de la enseñanza pública o criminalizando a los estudiantes que defienden la Universidad Pública contra los planes de Bolonia. Es gravísimo que partidos que obtienen su voto de la mayoría trabajadora del país gobiernen contra ella defendiendo a patrones y reprimiendo las luchas obreras. Pero así es, y así será hasta que los trabajadores levantemos una alternativa política y sindical. La criminalización está siendo una constante de las luchas obreras, así lo fue con los compañeros Cándido y Morala de la Izquierda sindical asturiana, o los compañeros de Iberia de El Prat.
Con esa finalidad, más política que económica, ha abordado Hereu/TMB la huelga. Más que los 2 días y el tiempo de descanso, su objetivo es impedir que se fortalezca un sindicalismo ligado a las bases, con asambleas donde cada trabajador/a puede hablar y donde se acata la decisión de la mayoría. Porque ellos saben que en la unidad y la democracia obrera con la que funciona una asamblea está la fuerza. Si esta lucha consigue una conquista, muchos y muchas serán las trabajadoras/es que reclamen lo mismo y cuestionen un sindicalismo burocrático en el que el único “derecho” del obrero/a es el de votar cada cuatro años qué gabinete gestiona nuevas concesiones..
Por ello y más allá de que 25 minutos sea aceptable o no, de ninguna manera se puede debilitar la fuerza con la que salimos de esta lucha y con la que se va a enfrentar el futuro. Y esta fuerza es la confianza en la asamblea, una mayor organización sindical y que ninguno de los compañeros/as que están amenazados con expedientes pueda ser fruto de represalias posteriores. Por ello cualquier acuerdo debería –según nuestra opinión- estar completamente condicionado a la retirada de todos los expedientes por parte de la patronal y a un compromiso para que las denuncias policiales sean sobreseídas.
Muchos ojos de trabajadores y trabajadoras están mirando vuestra lucha. Estáis demostrando que recuperando las armas de la tradición obrera se puede hacer retroceder a una patronal; y si eso cunde, empieza la cuenta atrás para las direcciones sindicales burocráticas, que están más preocupadas en mirar por los privilegios que caen de la mesa del patrón, que por estar al frente de la lucha.

Todo nuestro apoyo y solidaridad.
¡Adelante a por los dos días sin sanciones ni expedientes!

Declaració del POR sobre la lluita dels conductors/es de TMB

Companys i companyes,


Des del Partit Obrer Revolucionari (POR) us faig arribar la nostra més sincera felicitació per l’èxit assolit després de la llarga lluita que heu protagonitzat pels DOS DIES de descans setmanal.

L’acció sindical desenvolupada recollia alhora les vostres reivindicacions i la defensa de una millor qualitat del servei per als usuaris i usuàries. Una lluita justa en la que heu hagut de fer front a la campanya mediàtica al conjunt de la ciutadania per part de TMB així com de diversos mitjans de comunicació.

Una reivindicació i una lluita que hem sentit nostre, amb la que ens hem compromès i contribuït arreu, junt amb bona part d’una ciutadania que no ha acceptat els cants de sirena de la direcció de la TMB, i fins i tot de l’Ajuntament bipartit de les esquerres.

Heu lluitat i heu guanyat. No sempre pot ser així –Frape Behr, Durex, etc. son exemples recents de lluites exemplars on els treballadors i treballadores no han pogut aconseguir els seus objectius-, per això, la vostra victòria és tan important.

Aquests DOS DIES passen a ser un símbol i bandera preuada per molts sectors laborals.

Visca els DOS DIES de descans setmanal!

Visca la lluita de la classe treballadora!

Rebeu una fraternal salutació,


Francesc Matas Salla

Partit Obrer Revolucionari (POR) – Quarta Internacional
Comitè executiu
Secretari polític

15 d’abril de 2008.

sábado, 19 de abril de 2008

Xerrada a Santa Coloma i concert a Vallcarca en solidaritat als conductors/es de TMB


Els 3 solidaris amb els buseros a judici

El proper dia 13 de maig, els 3 companys que es van solidaritzar amb els treballadors i amb les treballadores de TMB en vaga seran jutjats, amb imputacions pel moment provisionals (resistència, desobediència) però que podrien ser requalificats fins a atemptat a l’autoritat.
Cal recordar que a un dels tres detinguts, un policia el colpejà al cap amb un esprai. Amb el corresponent part mèdic, s’ha cursat una denúncia per aquesta agressió que es podrà ajuntar en la causa oberta contra els tres represaliats.
En un primer moment, la imputació per atemptat, suggerida pels agents dels Mossos d’Esquadra va ser descartada en realitzar el tràmit de la declaració judicial. Caldrà veure però com evoluciona el cas i sobretot, estar disposades a respondre a les crides solidàries que cap a aquests represaliats es facin.
Solidaritat obrera
En la manifestació realitzada el dia 16 pels buseros en lluita, manifestació que serví per agrarir l’esforç realitzat per tanta gent aliena a l’empresa, un dels representants del comitè de vaga va fer una crida a assumir com a pròpia la repressió que puguin patir els que es van solidaritzar amb la seva lluita.
Així, en el camí de donar una dimensió més gran que la estrictament laboral de TMB, la lluita pels “2 dies”, apel•la a fer efectiu el principi bàsic de la solidaritat obrera.
El dia 13 de maig, per tant, ens jutjaran a totes.
Solidaritzem-nos amb els represaliats en la lluita pels 2 dies!

Info de les detencions:
http://www.alertasolidaria.org/index.php?option=com_content&task=view&id
http://www.alertasolidaria.org/index.php?option=com_content&task=view&id

jueves, 17 de abril de 2008

Manifestació i Festa el 1r de Maig

1r de Maig Alternatiu i Anticapitalista:
Construïm la Solidaritat des dels moviments socials i les lluites obreres
Manifestació, dijous 1, a les 17:30
Plaça Universitat
i després...
Festa de celebració i agraïment dels conductors/es de TMB a tota la bona gent de Barcelona

El Comité de descansos agradece a todos los compañeros/as el esfuerzo realizado durante todos estos meses

La Asamblea de conductores/a del pasado 15 de Abril decidió por amplia mayoría aceptar el preacuerdo con la Dirección de TMB. Este preacuerdo significa:

25 MINUTOS DE DESCANSO DIARIOS
Hasta la puesta en marcha del nuevo sistema de descansos, que se ha de pactar en el próximo convenio, los servicios actuales se quedan igual. Y a partir del martes 6 de mayo todos los conductores/as iremos acumulando 25 minutos de descanso/reducción de jornada por cada día que vengamos a trabajar.
Estos 25 minutos son la garantía de que, si se retrasa la puesta en marcha del nuevo sistema de descansos, iremos aumentando nuestra bolsa de horas. La forma de disfrutar los descansos que acumulemos (días o compensación económica) se acordará por la Comisión negociadora del próximo convenio (cada 16 días de trabajo se genera un día de descanso extra).

DOS DIAS DE DESCANSO SEMANALES
En el acuerdo también se pacta que en el próximo convenio se tiene que aplicar un nuevo sistema que traiga el doble descanso semanal, sistema que ha de traer 96 descansos semanales (48 semanas laborales por dos descansos semanales) de los que como mínimo 61 descansos han de ser en sábado o domingo.
La aplicación de este acuerdo significará en su puesta en marcha una reducción de días de trabajo que pasarán de los actuales 251 días a 225: una reducción de unas 104 horas.
Si hablamos de la jornada diaria hay que decir que con el acuerdo la jornada mínima actual y con el mismo salario pasaría de 7.04 a 7.24 horas
Según la Dirección, esta reducción de jornada le va a costar unos 5 millones de euros a lo que habrá que añadir una contratación mínima de 175 nuevos conductores/as

Calendario: El hecho de que el acuerdo garantice el doble descanso semanal de los que, como mínimo, 61 días serán en sábado o domingo, tal como tenemos actualmente, quiere decir que en la negociación del convenio es posible aumentarlos por lo que es seguro que habrá que seguir defendiendo calendarios que aumenten los descansos en fin de semana, como el que ya hemos expuesto desde el Comité de descansos y que aquí recordamos.

TEMAS QUE HAN QUEDADO PENDIENTES
Además de pactar un nuevo calendario habrá que acordar en el nuevo convenio de que manera se han de disfrutar los 30 minutos de descanso que indica el Real decreto 902, que han de realizar los conductores/as que trabajen más de 6 horas seguidas y también habrá que definir los tiempos de presencia y como les afecta el acuerdo a los conductores/as a tiempo parcial.

EN RELACIÓN AL TEMA EXPEDIENTES
Sobre este tema se ha llegado a un acuerdo con la Dirección de no tramitar ningún nuevo expediente y quitar los 30 que estaban pendientes de resolución o comunicación. Sobre los 24 que ya se estaban cumpliendo han quedado todos sin efecto a partir del día 16 de abril, ya no estarán en el expediente laboral de cada expedientado, y respecto a los días ya realizados se mantendrá la vía judicial abierta por los afectados.

ALGUNAS CONCLUSIONES…
Conseguir los dos días de descanso sin aumentar la jornada diaria mínima de 7.04, tal como lo plateábamos, significa reducir la jornada anual en unas 184 horas. Como decimos el acuerdo solo reduce unas 104 horas, por lo que todavía nos han faltado unas 80 horas que habrá que seguir peleando en la negociación del convenio que ahora se abre.

Está claro pues que sólo hemos conseguido una parte de lo que pedíamos, una parte que algunos compañeros/as pensaban que iba a ser muy difícil alcanzar y otros pensaban que no era suficiente y que finalmente la Asamblea aceptó mayoritariamente. Y tenemos que decir muy alto y muy claro, para los que parece que siguen sin saber que es respetar una Asamblea, que desde un principio se ha hecho lo que votaba a mano alzada la mayoría de los conductores/as.

Por otra parte no cabe ninguna duda que la lucha por los dos días de descanso ha sido una lucha ejemplar y al margen de lo que se ha plasmado en el acuerdo nuestra movilización ha generado muchas ilusiones dentro y fuera de TMB. Hemos demostrado que se pueden conseguir mejoras laborales sin necesidad de que intervengan los vividores sindicales y hemos demostrado que cuando la plantilla está unida y toma sus acuerdos en Asambleas reaparecen entre nosotros, pese a las diferencias de opiniones que podamos tener, la solidaridad de clase y la lucha colectiva.

Con nuestra lucha y con nuestra manera de organizarnos y de toma de decisiones se puede decir que le hemos dado un golpe muy fuerte a las corruptas cúpulas sindicales que tanto daño nos han ido haciendo convenio tras convenio. Ahora saldrán diciendo que: “si tanta huelga para esto”, que “si el acuerdo es gracias a nosotros”, que “si es un acuerdo de la vergüenza”. Con todo ello sólo hacen que insultar la voluntad de la mayoría de conductores/as expresada en la Asamblea.

Ahora toca estar alerta para que los de siempre no se puedan recuperar o aparezcan nuevos oportunistas. Hay que estar alerta para que nadie nos pueda volver a vender en este convenio que ahora se tiene que empezar a negociar. Entre todos y todas las que hemos estado poniendo tiempo y dinero para mejorar nuestros descansos en estos meses de lucha podremos mantener la fuerza y seguir adelante con nuestras condiciones de trabajo.

El Comité de descansos se reunirá el próximo martes 22 de abril en el comedor de la cochera de Triangle a las 17h. Una vez más, y como siempre, está reunión es abierta a todos los conductores/as.

El próximo Jueves 1º de Mayo se realizará una Fiesta en Cotxeras de Sants para celebrar la lucha por los dos días y el acuerdo aceptado por la mayoría de conductores/as en Asamblea
De 19h a 21h: Pase de documentales y videos realizados por gente solidaria sobre todo el conflicto
De 21h a 23h: Concierto de Vapor Nou Jazz Orquesta de Rubí
Habrá exposición sobre todo el material publicado durante estos meses y, por supuesto, una buena barra donde tomar unos merecidos tragos.

Videos de la manifestació del 16 d'abril







Video y Mensaje del compañero Oscar Vilalta

Gracias a todos y todas los que habeis dado tanto a mi como a mis compañeros autobuseros apoyo y soporte en estos duros meses de huelga. Han sido muchos dias de lucha contra todos los elementos (direccion de la empresa, ayuntaminento, politicos, mossos d´escuadra, CCOO, UGT, esquiroles, ausentes en baja, etc, etc).

Por otra parte ha sido gratificante encontrar el apoyo de decenas de asociaciones vecinales, estudiantes, okupas, comerciantes, usuarios/as del 28, medios de comunicacion libres, compañeros de metro y otras empresas.

Gracias de CGT y ACTUB por haber sido la correa de transmisión entre conductores y dirección de empresa. Y gracias especiales a los compañeros que hemos compartido horas de frio y sufrimiento en las puertas de las cocheras, manis, asambleas y demás actos.

Y por supuesto un sentido reconocimiento al COMITÉ DE DESCANSOS no por el acuerdo en sí, que a mi me parece bueno dadas las circunstancias, sobretodo gracias por vuestra honradez y honestidad.

Lo hemos conseguido, 2 DIAS!

Òscar Vilalta i Segura

Pd.- a familiares y amigos cercanos nada porque ya lo sabeis, os quiero.

Companys de la Plataforma Un altre món és possible d'Horta repartint diaris fa uns dies


miércoles, 16 de abril de 2008

Amb una manifestació festiva els conductors/es d'autobusos de TMB agraeixen la solidaritat rebuda i celebren el seu triomf (per Teo Navarro)

Amb una pancarta o­n es podia llegia "Gràcies a la solidaritat" els conductors i conductores de TMB de Barcelona han agraït el suport solidari rebut en la seva lluita per aconseguir els dos dies de descans setmanal. L'acte i la posterior manifestació pel centre de Barcelona han estat una celebració col•lectiva del triomf de la seva lluita.

L’acte ha començat amb diversos parlaments a la Plaça Universitat. Josep Garganté, en nom del comitè de descansos, ha explicat que, tot i l’acord assolit el dia anterior, s’havia decidit mantenir la convocatòria de la manifestació per poder explicar els resultats de la lluita i poder agrair la àmplia solidaritat rebuda. Garganté ha recordat com tot va començar precisament amb una assemblea en aquell mateix lloc, o­n aclaparadorament els conductors i conductores de TMB van acordar encetar un procés de lluita per assolir els dos dies de descans setmanal. També ha anunciat que probablement l’1 de maig es farà una acte festiu per celebrar la victòria.

Per la seva banda, Saturnino Mercader ha fet balanç de la lluita i de l’acord aprovat massivament per l’assemblea dels treballadors, un acord que suposa assolir ja des d’ara el 50% de les reivindicacions del col•lectiu i que obre la via per poder completar la reivindicació dels dos dies de descans setmanal sense augment de jornada ni reducció salarial, mitjançant l’avançament de la negociació del conveni a partir de maig. També ha explicat que l’empresa ha hagut de recular en les sancions que havia imposat als treballadors, comprometent-se a no posar en marxa els 30 nous expedients i els 5 acomiadaments que tenia preparats, i a retirar parcialment les 24 sancions anteriors (només a partir de la data de l’acord, sense efectes retroactius). Mercader ha anunciat que exigiran la anul•lació total d'aquestes sancions per via judicial. D’altra banda, com que també es mantenen els processos penals oberts contra els 6 detinguts per la guàrdia urbana i els mossos d’Esquadra, Mercader ha denunciat que lluitar i ser solidari no pot ser cap delicte, per la qual cosa continuarà la solidaritat fins assolir l’anul•lació dels càrrecs contra ells. Finalment, ha deixat clar que la lluita no ha acabat i que ara comença una nova etapa amb la negociació del conveni, sense descartar noves mobilitzacions.

Després d’un breu parlament d’un portaveu de Can Vies, s’ha iniciat la manifestació fins a Plaça Catalunya en un ambient distès i de satisfacció general. Al final de l’acte, Faustino Mondragón ha fet una breu parlament o­n ha tornat a agrair la solidaritat rebuda i ha remarcat el caràcter unitari i assembleari de la lluita.

http://www.kaosenlared.net/especial/conductorstmb

Videos de la Assemblea del 15 d'abril. Gràcies company Benja per tantes hores de filmació











































Fotos y Manifestación de celebración hoy


Te recordamos que hoy, miércoles 16 de abril, se va a realizar igualmente la manifestación a las 20h en Plaça Universitat. En este caso, será para agradecer a todo el mundo que nos ha ayudado en este conflicto.Todos y todas las conductoras que podamos debemos asistir a esta manifestación que cerrará la movilización que se empezó el pasado 21 de noviembre de 2007.
LA MANIFESTACIÓN CONTINUA CONVOCADA VAMOS A MOSTRAR NUESTRO AGRADECIMIENTO A LA GENTE DE BARCELONA
¡NO FALTES!
¡ELLOS NO LO HAN HECHO!

Xerrada de suport als conductors/es a Barberà i Vilanova i la Geltrú



martes, 15 de abril de 2008

LA ASAMBLEA DE CONDUCTORES/AS ACEPTA EL PREACUERDO Y SE DESCONVOCA LA HUELGA




Hoy, martes 15 de abril, los conductores/as hemos demostrado una vez más que estábamos dispuestos a secundar masivamente la movilización por los dos días, a pesar de los servicios mínimos que más bien podían llamarse máximos.

Ha habido muy pocos esquiroles y la Asamblea, que podía disminuir en número por la cantidad de compañeros y compañeras que estaban realizando su servicio mínimo, ha desbordado todas la previsiones. Alrededor de 1.500 conductores/as nos hemos reunido en Cotxeras de Sants.

La Asamblea, donde se ha explicado el contenido del preacuerdo y donde han intervenido alrededor de 20 compañeros que han salido a dar su opinión, a favor y en contra del preacuerdo, se ha seguido con mucha serenidad a pesar de arrastrar un conflicto desde hace casi medio año.

Los conductores/as reunidos en Asamblea hemos decidido aceptar el preacuerdo siempre que la Dirección deje sin aplicación los expedientes sancionadores y, de esa manera, volver al trabajo a partir de mañana miércoles 16 de abril.

Aquí abajo podrás encontrar el preacuerdo aceptado.

Te recordamos que mañana, miércoles 16 de abril, se va a realizar igualmente la manifestación a las 20h en Plaça Universitat. En este caso, será para agradecer a todo el mundo que nos ha ayudado en este conflicto.
Todos y todas las conductoras que podamos debemos asistir a esta manifestación que cerrará la movilización que se empezó el pasado 21 de noviembre de 2007.


Igualmente, ya te comentamos que, en breve, haremos pública una fecha y un lugar para una fiesta de celebración por toda la lucha que hemos llevado a cabo.

LA MANIFESTACIÓN CONTINUA CONVOCADA
VAMOS A MOSTRAR NUESTRO AGRADECIMIENTO A LA GENTE DE BARCELONA
¡NO FALTES! ¡ELLOS NO LO HAN HECHO!

Demà, 16 d'abril, Manifestació a les 20h a Plaça Universitat

Bones companys/es,

A l'espera de la reunió dels companys amb la Direcció de TMB pel tema dels expedients us comentem que la manifestació de demà, dimecres 16 d'abril, es realitzarà de totes totes. Sigui perque es continua amb la vaga per la no resolució dels expedients, sigui per agraïr a tota la gent que ens ha donat suport en la lluita.

Recordem, demà a les 20h a Plaça Universitat. Manifestació de conductors/es i usuaris/es!

Ens veiem allà,

Comitè de descansos

La lluita pels 2 dies a TV3

Els conductors d'autobusos avalen l'acord amb TMB però mantenen la vaga fins que es retirin els expedients: http://www.3cat24.cat/noticia/271697

Principi d'acord amb dos dies de festa: http://www.tv3.cat/videos/375189

Assemblea estudiants solidaritat vaga conductors TMB

lunes, 14 de abril de 2008

Mañana, martes 15 de abril, todos y todas a las 12h en Cocheras de Sants

Martes 15, Asamblea en Cocheras de Sants a las 12h:
Debemos hacer un esfuerzo de asistencia todos y todas las que no tengamos servicios mínimos, los que tengan servicios mínimos pero no caigan a esa hora, los que tengan tanda de vacaciones y los que estén de baja.
En esa Asamblea se decidirá lo que se hace en días posteriores.
Si puedes, no faltes!

Compte enrere cap als dos dies



http://blip.tv/file/824956

domingo, 13 de abril de 2008

Esquirols en TB. Todos los audios en http://esquirolsentb3.podbean.com/

http://esquirolsentb3.podbean.com/

"En primer lloc, volem agrair a tots els que heu aconseguit que aquest audioblog es converteixi en un rotund èxit (una altra vegada, en sol 3 dies s’ha superat la transferència màxima permesa). Ara bé, els demanem a l’empresa que ha mostrat molt interès en escoltar aquestes converses, que ho faci en els enregistraments propis de l’empresa i que no malgasti el nostre ample de banda. Salut, Treballador de TB "

http://esquirolsentb3.podbean.com/

sábado, 12 de abril de 2008

El viernes: Mierda otra vez. Veremos si el lunes traen algo

El viernes se realizó una nueva reunión en la Conselleria de Treball con la Dirección de la empresa y los no convocantes de la huelga. El tema versaba sobre el descanso diario de 30 minutos al que obliga el RD 902/2007. Como siempre el problema está en quien lo paga, si la Dirección o el trabajador.
Según Tintoré, jefe de RRHH de TMB, la única forma de poder solucionar esto y cumplir con la ley es partir todos los servicios y no sólo media hora, quieren aprovechar esto para hacer partidos más extensos y pagados naturalmente a precio de partido. Como era de esperar, aquí ya no defienden que tienen un convenio firmado. Éste sólo está acordado cuando les interesa. Al igual que no quieren reconocer que los partidos inferiores a 20 minutos son jornada efectiva.

Por eso quieren abrir el convenio por adelantado, para poder quitar lo poco que beneficia al trabajador, y modificarlo a su gusto en contra de los intereses de los conductores y conductoras.
Se les ha dicho y demostrado que hay soluciones para que todo el mundo pueda descansar sin tener que incumplir el convenio.

La reunión ha sido poco productiva. No ha llegado a durar ni una hora y media. Aunque ya sabíamos que hoy era un día de traspaso como dijeron el jueves, puesto que la oferta real será el lunes.

Han dicho que traerán una propuesta finalista, por escrito, a primera hora. Si es finalista, no sabemos si se podrá modificar o no. Ya veremos como va esta reunión…
Si nos basamos en anteriores reuniones: Reducción de jornada de tres minutos diarios (12h30m anuales), Sistemas de descanso que lo que hacen es trabajar más cada día y nos quitan descansos en sábado y domingo, no nos hace pensar de manera muy optimista. Por lo que debemos prepararnos para la movilización.

Este lunes 14 de abril es importante que el mayor número posible de compañeros y compañeras éste en la puerta de Treball, para presionar con nuestra presencia, a los miembros de la mesa. La reunión comenzará a las 11 en la esquina de C/Sepúlveda con C/Villarroel.
Necesitamos que la gente que esté por allí de partido, o que no trabaje de apoyo a los compañeros en la negociación.


La Dirección mantiene su estrategia de no dar nada durante la negociación hasta el último día a última hora con el objetivo de confundir a los conductores/as e impedir nuestra posible respuesta. Pero no es una buena estrategia, porque esto no permite realizar Asambleas para tratar una posible desconvocatoria de huelga. Por lo tanto, el próximo martes 15 de abril se hará huelga y Asamblea a las 12h en Cotxeras de Sants para poder decidir sobre la propuesta, si la trae, que nos dé la Dirección.

Este día debe ser un éxito de participación en la movilización, por lo que necesitamos muchísima gente en las puertas de las cocheras a las 4 de la madrugada para controlar el buen desarrollo de la huelga.

Al hilo de esto, hoy la Conselleria de Treball ha dictado unos servicios mínimos muchos más abusivos que en días anteriores. La novedad, respecto a los días anteriores es que ahora tenemos un 25% de servicio durante todo el día en todas las líneas, aparte del 50% de servicio en las horas punta. También han dispuesto que circule un busito en todas las líneas durante toda la jornada.

Obviamente, se trata de una estratagema más para impedir que los conductores y conductoras podamos asistir a la Asamblea de las 12h.
Debemos hacer un esfuerzo de asistencia todos y todas las que no tengamos servicios mínimos, los que tengan servicios mínimos pero no caigan a esa hora, los que tengan tanda de vacaciones y los que estén de baja. En esa Asamblea se decidirá lo que se hace en días posteriores.


Esta es la última hoja que se saca. Lo que salga de la reunión del lunes 15 se explicará en la Asamblea del martes 16 a las 12h en Cotxeras de Sants. Si puedes, no faltes!

SI LA DIRECCIÓN NO PONE NADA SOBRE LA MESA:
HUELGA INDEFINIDA A PARTIR DEL 15 DE ABRIL
Calendario de movilizaciones:
Martes 15 de abril:
A las 4h: Todos y todas a los piquetes en las 4 cocheras
A las 12h: Asamblea en las Cotxeres de Sants
A las 16h: Todos y todas a los piquetes en las 4 cocheras

Miércoles 16 de abril:
A las 4h: Todos y todas a los piquetes en las 4 cocheras
A las 16h: Todos y todas a los piquetes en las 4 cocheras
A las 20h: Manifestación de conductores/as y usuarios/as en Plaça Universitat

Jueves 17 de abril:
A las 4h: Todos y todas a los piquetes en las 4 cocheras
A las 16h: Todos y todas a los piquetes en las 4 cocheras

Viernes 18 de abril:
A las 4h: Todos y todas a los piquetes en las 4 cocheras
A las 12h: Asamblea en el Casinet de Hostafrancs
A las 16h: Todos y todas a los piquetes en las 4 cocheras