Els conductors d’autobusos de Barcelona van fer set dies de vaga el passat nadal. Durant mesos es van adreçar a la direcció de l’empresa reclamant que s’obrís una negociació sobre una vella i elemental reivindicació: disposar de dos dies de descans setmanal.
SOLIDARITAT AMB ELS CONDUCTORS I CONDUCTORES D’AUTOBUSOS DE TMB EN LLUITA PER DOS DIES DE DESCANS SETMANAL
Una antiga conquesta dels treballadors que, per a molts assalariats actuals, és un vell somni del passat. Una reivindicació, a més, imprescindible per a uns treballadors que fan un servei públic d’alta responsabilitat, de gran tensió i desgast. No obstant això, després de diverses reunions amb l’empresa, els conductors de TMB segueixen sense ser escoltats. Continuen treballant sis dies a la setmana i descansant només un. Només tenen cinc dies de descans mensual. Molts d’ells canvien d’horari i ruta a diari. En aquestes condicions és impossible conciliar la vida laboral i familiar. No semblen tampoc les millors condicions per a assegurar un servei públic de qualitat. L’empresa va intentar posar en contra seu l’opinió pública difonent tota mena de mentides pels mitjans de comunicació massius, com ara que els conductors d’autobusos ja gaudien de dos dies de descans setmanal i que el que en realitat volien era descansar en cap de setmana. L’empresa continuava negant-se a negociar.Tanmateix la vaga va estar un èxit, amb un seguiment pràcticament total dels conductors, amb decisions preses col•lectivament en assemblees decisòries. Tot això amb l’oposició a la vaga de CCOO, UGT i SIT, dels “serveis màxims” decretats per la Generalitat i de la repressió policial contra els piquets que controlaven els serveis mínims abusius.
Així les coses, l’empresa no va tenir cap altre opció que asseure’s a la taula de negociació. Però després de diverses reunions res no ha canviat: es neguen en rodó a accedir a una demanda tan justa com voler descansar i tenir família. Per la seva banda l’alcalde Barcelona, Jordi Hereu, continua afirmant que aquestes demandes són “inassumibles” i segueix negant-se a rebre els conductors. Si la situació no canvia i les seves reivindicacions no són ateses, els conductors tenen previst convocar una assemblea per a mitjans de febrer, on decidiran els passos a seguir. De moment han convocat una manifestació el 9 de febrer en solidaritat amb les seves reivindicacions i contra la repressió policial que pateixen, amb un conductor detingut i maltractat pels Mossos d’Esquadra i 25 expedients oberts a treballadors i membres del comitè de descansos.
Per a Corrent Roig la lluita dels conductors mereix tot el nostre suport per moltes raons:
-És just que qualsevol treballador tingui dos dies de descans setmanal. És una vella conquesta que dissortadament en molts sectors, després de dècades de polítiques neoliberals, cal tornar a reclamar.
-És absolutament irrracional que treballadors que presten un servei públic de gran responsabilitat com els conductors, es vegin forçats a realitzar llargues jornades i a disposar de poquíssims dies de descans. Entenem que aquells sectors privilegiats (empresaris, executius, alts directius d’empreses i jerarquia política...) que no utilitzen el transport públic es mostrin indiferents o s’oposin a les seves demandes. Els treballadors, en canvi, som els primers interessats en què els conductors millorin les seves deficients condicions de treball. És imprescindible si volem un transport públic de qualitat.
-Els treballadors no podem continuar igual, patint constants retallades en els nostres drets i garanties (precarietat, baixos salaris, acomiadaments massius, retalls en drets socials com les pensions...). Els drets que vam conquerir i que ens volen prendre són el resultat de la mobilització de moltes generacions. Qualsevol lluita per recuperar drets perduts es mereix tot el nostre suport: els conductors amb la seva mobilització ens dónen un exemple de lluita per a propers combats. La solidaritat de classés és la nostra força.
-Els conductors d’autobusos també són un exemple de la recuperació de la democràcia i la unitat obreres, és a dir, del protagonisme directe dels mateixos treballadors en tot allò que els afecta, front al sindicalisme de despatx i de conciliació que practiquen els buròcrates dels grans sindicats. Les assemblees decisòries i els piquets controlant els serveis mínims són un exemple a seguir sobre com s’enforteix la lluita i la unitat dels treballadors.
DONEM EL NOSTRE SUPORT ALS CONDUCTORS D’AUTOBUSOS DE TMB:
NO A LA REPRESSIÓ POLICIAL!
PER DOS DIES DE DESCANS SETMANAL!
PARTICIPEM A LA MANIFESTACIÓ DEL 9 DE FEBRER, A LES 18 HORES A LA PLAÇA UNIVERSITAT!
Corrent Roig, 22 de gener de 2008
correntroig@telefonica.net
http://catalunya.corrienteroja.net/
No hay comentarios:
Publicar un comentario