...Això explica molt bé la postura d'aquests sindicalistes a la lluita pels 2 dies.
"S’han produït uns silencis indeguts, però expressius. En la manifestació dels dos grans sindicats, en els discursos finals, tant el de Coscubiela (encara que em vaig perdre les primeres paraules, i per tant no n’estic del tot segur) com el d’Àlvarez, no es va fer ni una simple menció de les lluites de Frape Behr i dels conductors d’autobusos.
El diari «El Punt» no va informar gens de la manifestació del dia 1 a la tarda. Em diuen que els altres diaris tampoc. En canvi, sembla que sí TV3.
Les lluites de Frape i de TMB han estat dues experiències sindicals de les més recents i dignes de menció i d’admiració. Han estat casos de lluita llarga, sense claudicar, amb base assembleària i acompanyades de cercles de solidaritat. I s’han portat al marge de les direccions sindicals. I finalment han acabat amb uns resultats relativament satisfactoris. No solament s’han de recordar sinó posar-les com a exemple.
La manifestació del dia 1 a la tarda és un intent de rescatar el dia del Primer de Maig de la rutina i retornar-li l’esperit de lluita que li ha estat tradicional. I diuen que va ser la més concorreguda.
Una cosa i l’altra són intents d’un nou sindicalisme, més radical que el dels dos grans sindicats, més representatiu, més viu i més útil. Aquests silencis són indeguts i injustos, però són expressius: demostren que aquest fenomen es veu amb preocupació."
Antoni Ferret
No hay comentarios:
Publicar un comentario