Guanyar la vaga del bus per guanyar la històriaCom que estem enmig del moment en què passen els fets ens manca perspectiva històrica, però tot i això tenim ben clar que la victòria de les companyes i els companys d’autobusos de Barcelona és i serà un fet que amb els anys s’historiarà.
Per contribuir a això hem fet aquest número del “Catalunya”, que és un número de celebració alhora que d’homenatge a una lluita sindical que, tot i que a CGT totes i tots siguem iguals i per tant les nostres lluites són igual de vàlides i dignes, ha estat situada enmig de la visió de la majoria social del país i les treballadores i els treballadors que hi han participat l’han guanyat amb una dignitat i unes formes que només poden rebre lloances. No tot ha funcionat com hagués calgut i també cal millorar en els errors, però el balanç final resulta prou contundent per tenir en compte que aquesta vaga pot representar un veritable punt d’inflexió.
Així, la vaga pels dos dies s’historiarà en el futur segons el que siguem capaços de fer a partir d’ara. Si aprenem dels encerts que ha suposat, se’n farà un relat que la situarà com a inici d’un procés que va portar la classe obrera catalana, les classes populars, a obrir espais de confrontació amb el poder capitalista amb una base de lluita anarcosindicalista, en què moviment sindical i social eren el mateix, en què les fronteres estúpides de les ideologies eren superades per les pràctiques assembleàries inclusives i no venudes. Si no aprenem res del que ha passat i no entenem que només els canvis ens podran apropar a parlar de tu a tu als qui manen i vèncer-los després, continuarem pensant que tot ho hem fet sempre bé i el relat històric situarà la vaga com una darrera possibilitat no reeixida del que podria haver estat un moviment de moviments sense centre director, sense jerarquies, llibertari i anticapitalista (tot i que potser sense aquestes paraules tan sobades), un moviment, però, que no va arrencar.
De nosaltres en depèn el relat que en surti. De nosaltres i de la nostra capacitat de veure el món, analitzar-lo, localitzar els problemes i resoldre’ls des de la base, de forma que no esdevinguin mai més problemes. D’això en dèiem revolució i això és del que s’acusava els conductors i conductores en plena vaga per desprestigiar-los, no de voler els dos dies sinó de voler la revolució. I és que molltes vegades els amos tenen més capacitat d’anàlisi que no pas nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario