El Comitè de Descansos manté el pols a l’Ajuntament de Barcelona per l'Espai Jove de la Intersindical-CSC

El passat 9 de febrer i durant aquesta setmana del 3 al 7 de març, els i les conductores de Transports Metro-politans de Barcelona (TMB) han tornat a sortir al carrer, en el marc del conflicte que des d’uns mesos ençà els enfronta amb la direcció d’aquest ens públic i amb el consistori municipal.
La polèmica rau en el desacord existent dins d’aquest col·lectiu, amb un conveni aprovat en el seu moment sense el vistiplau dels i les conductores d’autobusos, i especialment en la constant negativa de la direcció de TMB d’escoltar les demandes de la majoria del Comitè d’Empresa, encapçalat per la Confederació General del Treball (CGT), un fet que suposà un enduriment de les postures dels i les treballadores, que saltaren a la llum pública amb les vagues realitzades a tombants d’any i que han tornat a succeir-se a principis de març, tot aprofitant la campanya electoral de les eleccions espanyoles.
“L’Ajuntament de Barcelona ha realitzat una contundent ofensiva mediàtica, policial i repressora contra els i les vaguistes”
5.000 persones i un ampli ventall d’organitzacions, sindicats (entre els quals, la Intersindical-CSC) i col·lectius catalans i d’arreu de l’Estat espanyol respongueren a la crida del Comitè de Descansos, el 9 de febrer, en suport a la lluita dels i les treballadores, popularitzada amb l’eslògan dels “2 dies” de descans setmanal, que és un dels pilars de les seves reivindicacions per disposar d’unes millors condicions laborals. Qualsevol persona pot pensar que 5.000 persones no són moltes o, fins i tot, que no tothom disposa de dos dies de descans setmanal, però aquest conflicte, com tants d’altres, pren la seva major envergadura davant de la vulneració de drets que sistemàticament afronten aquelles persones que s’atreveixen a fer posicionaments de força un cop esgoten la via de la negociació.
En aquest sentit, la mobilització que estan duent a terme des d’aquest col·lectiu, on destaca la solidaritat i cohesió interna mostrada fins al moment, ha topat amb la cara més amarga dels poders públics, ja que l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat una contundent ofensiva mediàtica, policial i repressora contra els i les vaguistes, una vegada han vist com la situació se’ls hi escapava de les mans.
La resposta de TMB a aquesta manifestació no ha estat altra que castigar 24 treballadors, gens triats a l’atzar, amb sancions que van dels 15 dies als 6 mesos de suspensió, acusats de faltes “de caràcter molt greu”, en el marc de les jornades de vaga.
Després de posar traves a la negociació, de manipular les reivindicacions laborals, de desinformar als mitjans de comunicació, de valdre’s del pactisme dels sindicats UGT i CCOO al marge del Comitè d’Empresa o de donar via lliure als excessos policials, la direcció de TMB opta directament per la persecució d’aquella gent que no ha fet res més que valdre’s de les eines de les que sempre s’ha dotat el sindicalisme.
A aquestes alçades, la dignitat de classe és la millor resposta al despotisme patronal, que s’hauria de plantejar la seva negativa a seure a negociar durant tot el 2007.