Després de 18 dies de vaga, piquets, assemblees, manifestacions i accions solidàries, de 24 sancions d’ocupació i sou, l’apallissament de tres companys per la policia i sis detencions, els conductors/es de TMB han torçat finalment el braç de la patronal i han guanyat la primera gran batalla.
Han aconseguit que la negociació del conveni s’iniciï amb el 50% de la reivindicació ja guanyada, en obtenir la reducció de 25 minuts diaris sense tocar els salaris. El pacte fixa també que el proper conveni establirà els dos dies de descans setmanal reclamats i que ho farà mantenint, com a mínim, els actuals 61 dies de festa en cap de setmana. Els 30 expedients pendents de comunicació o resolució (que incloïen cinc acomiadaments) han estat retirats i els 24 que s’estaven complint han quedat sense efecte. Els sis procediments penals promoguts pels Mossos d’Esquadra de Saura i la Guàrdia Urbana segueixen endavant.
Els treballadors/es han acabat aquest primer assalt amb moral de victòria pel triomf aconseguit i amb tota la força per prosseguir la lluita, ara en el marc de la negociació del conveni. La burgesia catalana, indignada, ha protestat a través de l‘editorial de La Vanguardia, denunciant la “flagrant debilitat empresarial i política”.
Els treballadors/es de TMB han fet retrocedir un bloc aparentment totpoderós
Els treballadors/es s’han enfrontat i han fet retrocedir un bloc aparentment totpoderós, format per la patronal de TMB, l’Ajuntament d’Hereu, el Tripartit de Montilla i la burocràcia sindical desclassada, dòcil i acomodada d’UGT i CCOO. Uns i altres han quedat en evidència.
Els primers han demostrat que només se’n recorden dels treballadors per demanar-los un vot que després utilitzen per fer carrera i governar contra ells. Els segons, amb els secretaris d’UGT i CCOO al capdavant, han actuat des del principi com esquirols al servei de l’empresa, posant en evidència la degeneració sense marxa enrera del seu sindicalisme entreguista. Han apostat des del principi per la derrota dels treballadors i han utilitzat les seves seccions sindicals a TMB per aconseguir-ho. En les dues primeres assemblees es van oposar obertament a la mobilització i després, marginats i desacreditats, han desaparegut de l’escena per continuar intentant boicotejar la lluita pel darrera, mentre acceptaven una rera l’altra totes les propostes de l’empresa. No és estrany que la resposta dels treballadors hagi estat el trencament de carnets i desafiliacions massives.
Per primera vegada en molts anys tenim una victòria clara on recolzar-nos
El triomf dels conductors/es de TMB es un triomf molt important per tota la classe treballadora i per a l’esquerra sindical. I ho és perquè, per primera vegada en molts anys, tenim una victòria clara on recolzar-nos. Una victòria que ens serveix per dir a la burocràcia de CCOO i UGT que no volem el seu sindicalisme entreguista que ens porta a la derrota i que “volem lluitar com a TMB”.
Recuperant l’esperit, el contingut i els mètodes el sindicalisme de classe
La lluita dels conductors/es ha mostrat clarament quin és el camí per defensar els drets dels treballadors/es. En paraules del Comitè de Descansos: “Hem demostrat que es poden aconseguir millores laborals sense necessitat que intervinguin els vividors sindicals i hem demostrat que quan la plantilla està unida i pren els seus acords en assemblees, reapareix entre nosaltres, malgrat les diferències d’opinions que puguem tenir, la solidaritat de classe i la lluita col·lectiva”.
Efectivament, l’assemblea ha estat el principal òrgan dels treballadors en lluita, que els ha permès deliberar i prendre les decisions de manera col·lectiva, assegurant i enfortint la unitat. Al capdavant de l’assemblea ha estat el Comitè de Descansos, integrat per les organitzacions sindicals que volien lluitar pels dos dies (CGT i ACTUB) i obert en tot moment als treballadors que hi volguessin participar.
El Comitè de Descansos ha buscat conscientment el suport dels usuaris i de la ciutadania, vinculant la seva lluita a la defensa del transport públic. El periòdic “Dos dies!” ha estat distribuït dos cops amb una tirada de 60.000 exemplars i s’ha format la “Plataforma d’Usuaris pels dos dies”. També ha organitzat els piquets a les cotxeres i ha controlat els serveis mínims; ha denunciat amb fermesa els esquirols; ha organitzat les accions i manifestacions al carrer i davant les institucions i ha promogut la solidaritat activa del moviment obrer i els moviments socials, com els estudiants.
Els companys/es de TMB han estat l’exemple de la recuperació de l’esperit, els continguts i els mètodes de lluita del sindicalisme de classe, democràtic i combatiu. Han demostrat que aquest sindicalisme és possible i que permet derrotar l’enemic més fort.
La burocràcia de CCOO i UGT ha rebut un pal monumental
Els companys del Comitè de Descansos han subratllat que “amb la nostra lluita i amb la nostra manera d’organitzar-nos i de prendre decisions es pot dir que hem donat un cop molt fort a les corruptes cúpules sindicals que tant de mal ens han estat fent”.
Efectivament, la burocràcia de CCOO i UGT ha rebut un pal monumental. Aquesta és, precisament, la gran preocupació del capital, expressada per l’editorial de La Vanguardia, que diu que l’acord “ha deixat en posició molt dolenta els sindicats que, com CCOO i UGT, es van negar a seguir el joc a organitzacions de treballadors més bel·ligerants. Amb el pacte, TMB ha premiat a aquells que han mantingut unes posicions menys dialogants, la qual cosa és una invitació a què en pròximes ocasions hi hagi una escalada de reivindicacions, a qual més radical i irracional. (...) L’excés de debilitat pot ocasionar una reacció en cadena en altres empreses del sector”. Mes i mig abans aquest diari patronal ja insistia en la mateixa idea, advertint que una victòria dels conductors/es, més enllà de les repercussions a TMB, “sentaria un precedent per a altres sectors on el sindicalisme anarquista y radical pugna per obrir-se pas en oberta rivalitat amb CCOO i UGT”.
I si tot això és fonamental, encara ho és més quan hem entrat en una crisi econòmica de grans dimensions, que s’aguditzarà els propers mesos i on haurem d’enfrontar l’intent del capital de carregar-la sobre les nostres esquenes.
Una victòria que cal consolidar
L’acord aconseguit és un triomf evident, que prepara una victòria més gran. És segur, però, que l’empresa i els seus còmplices sindicals tractaran de recuperar, en la negociació del conveni, el terreny que han perdut al carrer i intentaran, com sigui, tornar a aixecar el cap. El Comitè de Descansos ja ha advertit que “ara toca estar alerta perquè els de sempre no es puguin recuperar o apareguin nous oportunistes. Cal estar alerta perquè ningú no ens pugui tornar a vendre”.
Es fàcil, doncs, que la lluita hagi de tornar al carrer. Cal continuar rodejant de solidaritat als companys/es de TMB, difonent l’experiència viscuda i analitzant els punts forts i fluixos. Cal convertir-la en un gran punt de suport a la lluita per la reconstrucció del sindicalisme de classe, per unificar l’esquerra sindical, abandonant sectarismes i visions estretes.
Felicitem els companys/es i felicitem-nos tots plegats per la victòria assolida.
Visca la lluita dels conductors i conductores de TMB de Barcelona!
correntroig@telefonica.net http://catalunya.corrienteroja.net
No hay comentarios:
Publicar un comentario