TMB: així es fan les coses! Una victòria que n’apel.la d’altres (per Revolta Global)

Salut als companys i companyes de TMB!
Després de mesos de conflicte, malgrat les molèsties que una vaga de transports causa a la ciutadania, tot i els atacs de la premsa i la repressió sindical, l’administració no ha aconseguit ni desmobilitzar la plantilla de TMB, ni girar l’opinió pública contra el moviment. Avui, davant la unitat, la solidaritat i la determinació dels treballadors i treballadores – i davant l’amenaça d’una vaga indefinida -, la direcció ha cedit, acceptant els dos dies de descans setmanal i congelant tots els expedients sancionadors en curs. Tots i totes guanyem molt amb l’èxit d’una lluita que ha estat exemplar.
Hi guanya el conjunt de la classe treballadora – i en primer lloc el jovent precari -, per a qui s’atansen temps difícils, en què els capitalistes voldran fer-nos pagar la seva crisi econòmica i en què el nou govern del PSOE s’orienta cap al “centre” (val a dir, cap a polítiques més restrictives i neoliberals). Caldrà doncs defensar pam a pam drets i salaris. La victòria a TMB ens anima a preparar les lluites futures.
Guanya autoritat una esquerra sindical, que a través de resistències i lluites reivindicatives com les de FRAPE o TMB, està recuperant els mètodes d’acció i d’organització que anys enrere feren fort el moviment obrer – la democràcia de les assemblees decisòries, els piquets de vaga, la recerca de solidaritat més enllà dels límits de l’empresa, començant per la complicitat dels moviments socials... – enfront de la rutina, les negociacions “en fred” i sense control de la plantilla i els compromisos de les burocràcies de les centrals majoritàries.
Hi guanya, finalment, la ciutadania de Barcelona en general. Perquè es tracta de la defensa i la potenciació d’un servei públic i de qualitat indispensable. I això vol dir, en primer lloc, unes condicions de treball dignes per als seus assalariats i assalariades. Aquesta plantilla és el primer garant de la preservació dels transports com a tal servei públic, enfront dels processos de privatització a l’ordre del dia en el consistori barceloní.
Justament, enfront d’aquesta esquerra acomodatícia que gestiona la ciutat segons criteris cada cop més liberals, cal afirmar i recompondre una esquerra solidària, combativa i fidel, una esquerra anticapitalista a l’alçada dels nous temps.
Els moviments socials, les xarxes militants, els col·lectius sindicals i polítics que celebrem avui aquesta victòria ja tenim una cita per seguir aplegant noves forces: el “May Day”, la manifestació del 1er de Maig alternatiu que partirà d’aquesta mateixa Plaça Universitat. Sabent la feina que ens espera, ben bé podríem fer nostra la consigna que va encunyar aquell històric maig francès de 1968: “Només és un començament, continuem el combat!”.